Guiomar Amell
Degana del Col.legi de Llicenciats i Doctors de Belles Arts

 

No es pot negar que la commemoració del Dia Internacional de la Dona, ha assolit una incidència pràcticament universal. Ha passat de ser una reivindicació d’alguna manera  minoritària, a convertir-se en un clam majoritari. Això passa perquè mica en mica va calant la consciència que la dona , en tant que persona,  tot i la seva  funció  reproductora, no és només això, es una persona amb els mateixos drets que l’home.  Però aquesta és  una realitat que no s’accepta   universalment, perquè hi ha països i ideologies que la subjuguen i dominen reduint-la a aquest paper.

El clam universal en favor de la dona promou i reclama la seva presencia i aportació personal en qualsevol àmbit vital i social, i l’equipara als drets que fins ara s’ha atribuït  l’home.  Certament això es un guany, podem dir que és també un progrés social, tot i que com qualsevol evolució social quan és generalitza , crea també nous problemes.

Aquesta és la servitud de la democràcia, que tot i donar la veu a tothom, sovint genera visions oposades o diferents. Penso que el fet que el Dia de la Dona, s’alcin veus diverses en si no és negatiu, potser si que ho serà si aquestes veus diverses generen bàndols, i agafen actituds similars a les generades en el seu temps per la lluita de classes. No podem desvirtuar una lluita que defensa la equiparació vital de dones i homes, i fomenta la incorporació de la dona en paritat en qualsevol àmbit social, empresarial, laboral, professional , fent la marrada que suposaria excitar una lluita entre sexes.

Siguem conscients que aquests conceptes “sexe” i “gènere”també ha evolucionat i per tant les categories mentals antigues també estan en revisió, m’atreveixo a dir sortosament.