El 18 d’octubre es van realitzar les jornades d’Acció Sindical titulades “Ledatisme, en qúestió. L’edat no ens defineix. A la joventut i a la vellesa defensem els nostres drets”. Van intervenir-hi Joan Barrera i Riba, síndic de greuges de Cornellá ¡ periodista; Mercé Civit i Illa, diplomada en Treball Social i vicedegana del Col-legi de Treball Social de Catalunya; Dolors Comas d’Argemir i Cendra, catedràtica d’Antropologia Social de la Universitat Rovira i Virgili, i Josep Torrecillas, secretari d’Institucional i Acció Sindical,
Es va posar de manifest que amb el terme edatisme es fa referencia a la discriminació i als prejudicis basats en l’edat, ja sigui cap a persones joves o grans, i que no es visibilitzen prou, sinó que fins i tot estan normalitzats a través del llenguatge i en la comunicació.
Joan Barrera, en la seva ponencia “Envellir a la nostra societat. La importancia de la diversitat en el procés d’envelliment”, va manifestar que s’ha de combatre l’edatisme, ja que cal promoure la igualtat
i la justícia en totes les etapes de la vida. Va plantejar també que s’han de trencar aquests conceptes ¡ treballar per una imatge de l’edatisme en positiu. Per aconseguir-ho, el millor espai d’actuació és el de les ciutats o pobles amb la finalitat d’obtenir un altre model, ja que l’actual está pensat per a la gent adulta i discrimina els infants i la gent gran.
Joan Barrera va plantejar que cal donar valor a la vellesa, realçant les aportacions que, per la seva experiència, fan les persones grans a la societat, amb l’objectiu d’erradicar l’edatisme i els estereotips que homogeneïtzen i discriminen les persones grans, i de garantir la seva inclusió i participació en la societat.
D’altra banda, Merce Civit, en la seva ponencia “Els drets de les persones grans. El biaix de gènere”, va proposar cinc grans eixos, inspirats en la declaració de les Nacions Unides i descrits en els documents dels drets humans per a persones grans, i que el Consell de la Gent Gran de Catalunya va aprovar el setembre del 2023: la Carta de drets i deures de la gent gran de Catalunya.
Els cinc eixos que va suggerir són els següents: a) Dignitat; b) Independència; c) Autorealització; d) Assistència, i e) Participació. També va fer menció del biaix de gènere, i va ressaltar que les dones envelleixen soles, més pobres i més malaltes que els homes. En aquest sentit, hi ha tres grans desigualtats que afecten les dones grans: a) La solitud no desitjada; el 2020, a l’Estat espanyol, més de 4,8 milions de persones vivien soles, i d’aquestes, el 54 % eren dones; b) La situació econòmica de les dones grans, que tenen pensions més baixes ¡ que pateixen la manca de reconeixement del treball informal al llarg de la vida, i c) Les condicions de salut de les dones grans, que tenen més autopercepció de cronicitat, a més de dificultats en les activitats de la vida diaria, presencia de dolor i trastorns en la salut mental, com ara la depressió.
Va esmentar que les dones grans són les invisibles dels invisibles, a més de patir una doble discriminació per ser dones i per ser grans. Una invisibilitat que, a vegades, quan se supera, es fa a través de dinàmiques patriarcals.
Dolors Comas va fer la penúltima ponencia sobre ”Envellir activament: condicions de vida, de salut, de participació i de cura”. En la seva intervenció, va explicar que el model de cures és insatisfactori i insuficient. En l’actualitat, hi ha moltes necessitats de cura i tenim un sector professional molt precari i amb dificultats de garanties laborals.
Respecte de les residències, va manifestar que presenten un deficit important i que el model de gestió residencial és el que podríem anomenar un sistema hoteler, ja que les persones grans s’han d’adaptar al sistema de la institució.
L’alternativa al model actual s’ha de regir per una qüestió básica: les persones, primer, perquè les persones compten. En aquest context, es proposa que la persona pugui continuar decidint sobre la seva vida amb independència de la seva situació i que s’apliqui l’atenció centrada en la persona. Cal potenciar l’atenció domiciliaria, és a dir, apostar perquè els serveis de proximitat aconsegueixin que la persona pugui estar-se a casa el màxim de temps possible, un fet que és el desig àmpliament majoritari de les persones grans. També cal potenciar els habitatges amb serveis assistits, que haurien de ser públics si volem potenciar la igualtat d’oportunitats.
Finalment, Comas va acabar la seva intervenció dient que queda molt camí per assolir una major igualtat entre homes i dones. La bretxa de gènere en les cures constitueix el nucli dur de les desigualtats de gènere, i això té un elevat cost per a la salut de les dones. A més, ha penalitzat el seu recorregut laboral, cosa que repercuteix negativament en les pensions que reben, que són més baixes que les dels homes.
L’última ponència va anar a càrrec de Josep Torrecillas, secretari d’Institucional i Acció Sindical de la Federació de Pensionistes i Jubilats de CCOO de Catalunya, el qual va presentar propostes sindicals per a la defensa dels drets de les persones grans. Concretament, va plantejar onze propostes, que, resumides, serien les següents: 1) Conscienciar sobre els estereotips i els prejudicis de l’edatisme; 2) Fomentar les relacions intergeneracionals; 3) Impulsar un pla de xoc contra l’edatisme; 4) Potenciar la sensibilització i l’educació; 5) Promoure campanyes contra la discriminació per edat; 6) Definir una estratègia de comunicació per visibilitzar la gent gran en els mitjans de comunicació; 7) Fomentar la participació activa de les persones grans, potenciant especialment la participació de les dones; 8) Implantar plans estratègics d’envelliment i el programa “Ciutats i pobles amics amb la gent gran”; 9) No ser excloses de cap tractament o prova únicament per motius d’edat, millorar els recursos i els serveis del sistema sanitari públic, reduir les llistes d’espera i donar suport a la salut física i mental de les persones grans; 10) No patir discriminació digital, i 11) Establir una legislació antidiscriminació per edat.
Font: Revista de la Federació de Pensionistes i Jubilats de CC.OO. de Catalunya
