Qui no ha tingut amistats, o encara en té, però no pot comptar-hi perquè la mort se les ha emportat o algun tipus de demència les separa de la resta de la societat activa i les enyora i recorda amb molta estima perquè han estat part de la seva vida?
Per què no dedicar, d’una manera especial, un dia a l’any en què ens unim per fer aquest cant solidari a l’amistat?
Comencem a fer un llistat: unim records especials, fets i situacions que són inoblidables, tant si han estat joiosos com si hem hagut de compartir moments dolorosos.
És el dia de l’estima als qui no ens són consanguinis, però, com diria Meryl Streep, la família escollida és la que et busca, et crida, et visita i et dona suport i confiança; i això és fàcil i normal en les veritables amistats.
Aquest dia podem posar en comú una carta que ens ha quedat per escriure, una poesia nostra o d’autor sobre l’amistat, una pintura, un seguit de pensaments, una prosa poètica…
Atrevim-nos! Pot arribar a sortir-ne un altre llibret intergeneracional sobre el sentit de l’amistat.
