Qui no ha tingut amistats, o encara en té, però no pot comptar-hi perquè la mort se les ha emportat o algun tipus de demència les separa de la resta de la societat activa i les enyora i recorda amb molta estima perquè han estat part de la seva vida?
Per què no dedicar, d’una manera especial, un dia a l’any en què ens unim per fer aquest cant solidari a l’amistat?
Comencem a fer un llistat: unim records especials, fets i situacions que són inoblidables, tant si han estat joiosos com si hem hagut de compartir moments dolorosos.
És el dia de l’estima als qui no ens són consanguinis, però, com diria Meryl Streep, la família escollida és la que et busca, et crida, et visita i et dona suport i confiança; i això és fàcil i normal en les veritables amistats.
Aquest dia podem posar en comú una carta que ens ha quedat per escriure, una poesia nostra o d’autor sobre l’amistat, una pintura, un seguit de pensaments, una prosa poètica…
Atrevim-nos! Pot arribar a sortir-ne un altre llibret intergeneracional sobre el sentit de l’amistat.
Recorda: 18 de febrer, envia la teva aportació a
Isabel Gómez

Amics perduts
Jaume Martell Gassó
Bon dia Jacky! Quants dies sense veure el teu somriure profund, emocionant, barrejat amb tristeses! T’enyoro amic, aquelles caminades nocturnes i la nostra conversa que donava aquella calor més plena, més inexpugnable als aires més freds del poble…
Bon dia Patxi, tot i que estiguis lluny -físicament i emocionalment- et tinc cada dia al meu costat a l’hora d’esmorzar, en un diàleg imaginari barreja de retrets i gratituds, per això estem lluny però junts…, i m’enorgulleixo.
Bon dia Anselm, “on ets amic?” em pregunto a vegades. I automàticament m’arriba la teva flaire i et sento emocionat, creatiu, desbordant…, com sempre.
Bon dia Elisa, que amagada estàs que no et sento…, però només imaginar el teu nom, el meu cor s’eixampla com quan és tocat per les coses senzilles…
Bon dia María Ángeles, vas marxar sense dir adéu, això em fa pensar que ens trobarem, quan calgui…, ara mateix o d’aquí mil anys…
Bon dia Raimon, bon dia Quim no esteu sols, molts estem al vostre costat…
Bon dia Manel, Júlia, Àngel, Pili, Xantal, Albert, Carmen, Carmeta, Noemí, Raul, Teresa, Maria José, Asun, Francesc, Sofia, Mate, Nico, Esme, Josep, Antonio, Jepo, Montse, Montse…, i a tots els que caminant junts, després hem agafat camins diferents. Tot i que el meu equipatge és poc, esteu tots a dins, i contràriament a les lleis de la física, no el feu més pesat, el feu més lleuger, més ric d’experiències…
Bon dia Ismael, Pepito, Angelina, Lluís, Pilar, Silvano,… família…, gràcies!
Bon dia Javi, Bateta, Cartronet, Joan, Quim…, amics…, gràcies!
Gràcies a tots! Als que a vegades he pensat que m’heu ajudat i als que he pensat que em vau fer mal…, tots m’heu ajudat a escolpir-me, a fer-me com soc.
Gràcies!
“IN MEMORIAM”
Francesca Parera
(En la mort d’una adolescent)
Vas passar per la llum del món
com una albada en flor,
una de les que desclou la primavera.
I ens vas deixar
un record tan bell
com el d’un estol d’ocells
vivificant, amb la seva presència,
el batec tendre i blau del cel.
Tristor…
I a les nostres ànimes,
afeixugades de melangia,
l’amargós ruixim
d’unes llàgrimes
amarant l’adolorida sorpresa
del nostre esguard en soledat.
Vas anar-te’n
sentint tal volta
nostàlgia d’infinit,
i per continuar endinsant-te
pels innombrables viaranys
de l’etern,
oberts des de sempre davant teu…
Però jo sabré trobar-te
i t’estimaré aquí, allà i per tot arreu,
perquè tu ets, en l’eternitat,
vida, amor, alegria i esperança…
C-H i Devi Laug
A SINFOROSA Y MARTÍN,
Salva Sánchez 😉
“Cuando una Estrella se apaga, su luz sigue brillando durante mucho, mucho tiempo más…”
3 anys i alguns mesos d’aquell 11 de gener de 2023, dia en que La Estrella va deixar d’estar habitada de forma continuada:
Soc Salva Sánchez, un Mussennacitu (Músico Sendero Naturo Ciclo Turista) Ambaixador Intergeneracional per la Càtedra MACROSAD d’Estudis Intergeneracionals de la Universitat de Granada :
La primera vegada que vaig arribar a La Estrella/Teruel va ser amb el Land Rover del “uelo” Abel Montoliu de Vilafranca del Cid en 1991.
Des d’aquell moment La Estrella de Martín i Sinforosa es va convertir per a mi en “l’última frontera”, eixe lloc recòndit i apartat, límit entre Castelló i Terol al qual sempre costava arribar, eixe Santuari i lloc de pelegrinació, carregat de simbolisme, devoció, emoció i tradició per a tanta gent vilatana i forastera… He de dir que la gran majoria de les vegades que he anat a La Estrella ha segut caminant o amb bicicleta, bé amb amics, bé amb muntanyencs experimentats del Club de Muntanya Castelló i si el paisatge de les terres del Maestrat sempre ens han captivat, no és menys cert que el paisanatge, en este cas representat per Martín i Sinforosa ens ha anat modelant per dins.
L’11 de gener de 2023, La Estrella va quedar finalment despoblada en marxar els seus dos últims habitants nascuts allí, els seus dos darrers moradors i guardians del Santuari.

FOTO SSV / TARDOR 2022 .
MARTÍN , J.L. VICIANO DEL CLUB DE MUNTANYA DE CASTELLÓ,
SINFOROSA Y MICHURRÍN
FOTOS EGS ESTIU 2022 .
QUE BÉ PODER DIR QUE LA ESTRELLA DE MARTÍN Y SINFOROSA
PERDURARÀ EN NOSALTRES, ELS NOSTRES I ELS ALTRES….DONCS
“LES COSES QUE EIXEN DEL COR , ARRIBEN AL COR ”
–
“UNA JORNADA DE MÚSICA Y SENDERISME ÉS UNA SETMANA DE SALUT”
¡Sinforosa, Sinforosa de La Estrella la más hermosa!!!
“DIUEN LES ESTRELES QUE ELS FUGAÇOS SOM NOSALTRES”
Després d’anys i anys caminant amb la lluna de febrer al costat del Club de Muntanya per a anar de Castelló a La Estrella a retrobar-nos amb Martín i Sinforosa, després de ser testimonis dels últims batecs de La Estrella com a nucli habitat de manera ininterrompuda al costat de la presidenta de la Societat Valenciana de Geriatria i Gerontologia, la Dra. Sacramento Pinazo i de la mà de l’Associació CIUTAT FELIÇ –Què és allò que realment ens queda?– doncs senzilla i planament una “A” d’EstrellA, de MosqueruelA, d’Agraïment, Afecte, Alegria, i Amor a uns llocs, a uns camins i AMISTAT a unes PERSONES que han segut guardianes a temps complet del Santuari de La Verge de La Estrella i sempre ens han obert les portes de la seua llar i del seu cor fins que el temps ha fet mossa.
(AEPI) Per què no dedicar, d’una manera especial, un dia a l’any en què ens unim per fer aquest cant solidari a l’amistat?=
(Sona una flauta en la muntanya)
ARA ESTEM LLUNY DE LA MAR ,
ARA ESTEM AL MAESTRAT
SOM LA GENT QUE EN PLE HIVERN
ENS REUNIM A VIURE CADA INSTANT.
NO SABEM QUAN ESTAREM
JUNTS DE NOU UN ALTRE COP,
SI FAREM UNS NOUS AMICS
AMB HISTORIES NOVES PER CANTAR.
(AEPI) Comencem a fer un llistat: unim records especials, fets i situacions que són inoblidables, tant si han estat joiosos com si hem hagut de compartir moments dolorosos =
Actualment continue tenint salut per fer a peu la marxa de Castelló a La Estrella/Mosqueruela/Teruel junt als membres del Club de Muntanya de Castelló i de l’Associació Ciuta Feliç. En 2026 celebrem la XXXVII edició de la clàssica marxa ,tot i que Martín i Sinforosa ara viuen en la Residència Sant Joan Baptista de Morella, segueixen brillant dins nostre i com que mai és llarg el camí que duu a casa d’un amic, vaig a vistar-los en dates assenyalades a la Residència de Morella per celebrar el gran misteri de l’AMISTAT on l’edat no és important, doncs es tracta d’una bonica i sana relació entre generacions sense vincle familiar.
Temps per SER i ESTAR, temps per celebrar que si seguim en este mon és per que encara tenim alguna cosa que aprendre i alguna cosa que ensenyar.
(AEPI) És el dia de l’estima als qui no ens són consanguinis, però, com diria Meryl Streep, la família escollida és la que et busca, et crida, et visita i et dona suport i confiança; i això és fàcil i normal en les veritables amistats=

Foto RESIDÈNCIA DE MORELLA : ESTIU 2025
En familia amb Martín , Sinforosa i Aturo el pelegrí.
(AEPI) Aquest dia podem posar en comú una carta que ens ha quedat per escriure, una poesia nostra o d’autor sobre l’amistat, una pintura, un seguit de pensaments, una prosa poètica…=

Foto SSV :HIVERN 2024
CAMPANA DOLORETES!!!!
CAMPANA DOLORETES,ie, ie,ie…
CAMPANA DOLORETES,oi, oi, oi…
CAMPANA DOLORETES,ai, ai, ai.
CAMPANA DOLORETES. AU!!!
La CAMPANA DOLORETES et convida a experienciar
un click al teu cor, un click al teu cap,
son deu sons a mode de crida, son deu dolors, 10 reflexions
17 ODS, moltes vibracions, Acció-Relació entre generacions.
Tots tenim una Campana de Ressonància Humana dins nostre,
fem-la sonar per reconectar el millor d’abans amb el millor d’ara i mirar el futur amb esprenaça, optimisme i il·lusió…
(AEPI) Atrevim-nos! Pot arribar a sortir-ne un altre llibret intergeneracional sobre el sentit de l’amistat=

FOTO: EGS / JULIOL 2023
FESTA DEL 90 ANIVERSARI DE SINFOROSA
(AEPI) Recorda: 18 de febrer, envia la teva aportació a =
Els AMICS i AMIGUES de Martín i Sinforosa donem fe que en la residencia Sant Joan Baptista de Morella/Catelló, es troben ben cuidats i atesos com es mereixen, tot i que quan tanquem els ulls , encara els veiem brillant amb llum propia en La Estrella/Mosqueruela/Teruel.
¡Viva Mosqueruela y la Virgen de La Estrella!
Visca Martín i Sinforosa! …i que el seu record, historia i llegat continue per molts anys al nostre costat.
Gràcies Vicent, Elena, Eric, Izan y Rubén.
Gràcies Associació CIUTAT FELIÇ i Associació PIANOS VIUS.
Gracias Abel Robres Carrillo (Joven Ganadero Trashumante) por SER parte de ese eslabón a modo de relevo generacional familiar que pone en valor y dignifica el sector primario, recordándonos lo que tantas veces Martín y Sinforosa nos han mostrado con hechos cotidianos: “LA TIERRA NO ENSUCIA, LA TIERRA DIGNIFICA”
Gràcies Club de Muntanya CS en la seua XXXVII edició de la clàssica marxa Castelló- La Estrella en memoria de Santi Aragón y Petronila Gascón Arahuete hija de La Estrella y abuela de Ramiro, Mónica y Andrea Beltrán Miravet.
GRÀCIES AEPI i MACROSAD per estar al nostre costat.
Gràcies Maria Pàrraga per ser facilitadora de tants i tants procesos que generen Acció-Reacció i Relació.
Salva Sánchez 😉

FOTO:SSV / TARDOR 2022
JUAN MARTÍN COLOMER PALLARÉS /LA ESTRELLA
ENCENENT EL FOC QUE ESCALFA EL CÒS I L’ANIMA DELS CAMINANTS DE LA VIDA.



Jo tenia una tieta, la Rosa, a qui la seva mare no va voler casar. “No està prou bé”, deia com a excusa. Però… i la Rosa? Què en pensa la Rosa? Ni el dret de pensar tenia.
La tieta la van posar en una residència, així no feia “mal veure”… Però qui ha dit que feia mal veure? La qui d’ella deia això sí que l’havien d’haver tancat.
La Rosa era tan vulnerable!
M’hi vaig fer amiga, de la tieta, però calladament. Era prohibit.
La Rosa era una rosa sense espines i per això no va tenir vida. “És com la tieta!”, deien de mi sempre. I com volent fer-li honor, a poc a poc vaig anar-me desproveint d’espines…
Tieta, ni dret vaig tenir a acomiadar-te. Els zeros a l’esquerra no comptem. Tieta, amiga, ets un Sol i allà on siguis llueixes blanca i radiant. Fins aviat. No t’oblido. Mai dels más.
Bona vesprada, ¿puc penjar un relat? On puc fer-ho?;